Description

El nostre objectiu ací és recuperar un fragment d’història, resquills d’una tragèdia eclipsada per un oblit interessat i per la terrorífica magnitud de la repressió posterior a la Guerra Civil espanyola (1936-1939).

Acabada la contesa, les autoritats franquistes van instal·lar una colònia penitenciària a Formentera. Una presó, en una illa, en un Estat que era tant illa com presó. Un lloc on confinar presos polítics d’orígens molt diversos: extremenys, murcians, mallorquins… que acabarien convivint amuntegats, famolencs, En un espai on avui a penes queden uns pocs murs i una memòria esfilagarsada.

Va ser una de les més cruels instal·lacions de reclusió de la postguerra. Va començar a rebre presoners el 1940 i en el seu moment de major activitat va arribar a albergar uns 1.500 presos, de les Balears i també de la Península, especialment de la regió d’Extremadura. Més de 2.000 presos van passar pels seus barracons. Les condicions de vida estaven marcades per la penúria, la desprotecció i el brutal comportament de la direcció del penal. 58 reclusos van morir en aquesta presó, segons la documentació existent.

Les instal·lacions van ser desmantellades el 1943, quan el règim sorgit del cop d’estat de 1936 va percebre que els seus aliats en la II Guerra Mundial podien ser derrotats en la contesa.

Afloren aquí notes de crueltat, però també d’humanitat; breus apunts de supervivència quotidiana; il·lusions de fugida i records d’un passat que va arribar a ser esperançador; interacció entre reus de diferents procedències i entre reclusos i guardians; convivència amb la població autòctona d’una illa empobrida que al seu torn era una presó més gran, igualment limitant i amb un incert avenir.

Amb eixos materials, meticulosament treballats per Antoni Ferrer, Vicent Ferrer i Carles Torres, van preparar un guió dramàtic disposat en relats interconnectats i que reflecteixen la complexa quotidianeïtat del penal.

Sobre aquesta base Víctor Escandell ha operat la seva màgia per a tornar visible cada història, imprimint-li una composició gràfica dura, de negres esquinçats que conviuen amb una bicromia que sovint estreny la nostra gola.

L’obra compta amb un apartat documental de més de vint pàgines que permet aprofundir tant en el seu procés creatiu com en la història i context del penal.